La distribució dels diferents tipus de sòls en el territori obeeix a lleis de distribució lògiques desenvolupades principalment a partir de factors climàtics, geològics, de relleu i antròpics. La caracterització dels sòls identificats en el territori es realitza a partir de les propietats físiques com són la profunditat efectiva del sòl, la granulometria, capacitat de retenció d’aigua, drenatge, pendent i les propietats químiques bàsiques com el pH, carbonats i salinitat.
La potencialitat dels cultius en els nostres sòls i climes permeten una millora qualitativa important atenent a factors d’ús com el reg i la fertilització, no obstant, l’herència dels condicionants edafoclimàtics marca unes pautes de treball que limiten l’ús generalitzat de receptes estrictes de maneig.
Entre els factors decisors de la producció per zones de cultiu es presenten els relacionats amb els sòls. El maneig del sòl, el reg i la fertilització depenen en gran mesura d’aquets factors:
-Profunditat efectiva del sòl
-Granulometria
-Estructura i compacitat de sòl
-El nivell de fertilitat química
-Presència de factors limitants (Capes cimentades, roques, capa freàtica molt superficial...)
A continuació es realitza una descripció sintètica dels principals tipus de sòls que podem trobar en les explotacions agràries. Aquesta simplificació dels tipus de sòls existents té com a objectiu facilitar al lector d’aquest manual la introducció en el coneixement dels sòls a una escala petita o de reconeixement. També alhora de definir les propietats relacionades amb l’avaluació, els usos del sòl i les pautes de maneig o recomanacions es realitzen de forma generalitzada, sense entrar en especificitats locals ni variacions associades a diferents pautes de maneig.
1.1 Sòls amb petrocàlcic
Unitat de paisatge
En el paisatge, aquets sòls ocupen àrees planes de pendents molt suaus a moderades, encara que en ocasions, i per efecte de l’erosió, puguin quedar retallades en forma d’escarpaments abruptes. Les principals unitats de paisatge en les que es poden desenvolupar els sòls amb petrocàlcic són en plataformes originades per ventalls al·luvials, ventalls al·luvials, glacis i terrasses. Generalment ocupen posicions mitges i altes en el paisatge.
Els horitzons petrocàlcics s’originen per l’acumulació de carbonats en un estrat del sòl, bé per rentat dels horitzons més superficials bé per efecte de l’acumulació d’aigua sota els agregats del sòls i els elements grossos. Els carbonats actuen com agent cimentant de les partícules del sòl fins arribar a formar una capa dura i compacta. El procés pot arribar a produir-se de forma continuada a mesura que nous sediments s’acumulen sobre la superfície dels anteriors. D’aquesta forma la potència final d’aquestes capes cimentades pot arribar a varies desenes de metres.
La formació d’horitzons petrocàlcics en el sòl requereix de períodes de temps molt llargs, motiu pel qual s’originen en posicions estables. Les cimentacions es produeixen en sòls on els sediments contenen nivells de carbonat càlcic alt, originats a partir de roques calcàries i margues que es dipositen per moviments en massa d’origen al·luvial i col·luvial.
Descripció del sòl
Els sòls són poc profunds, de textura mitjana a moderadament grossa amb freqüents elements grossos (graves de calcària). La profunditat està limitada per un horitzó petrocàlcic (fortament cimentat per carbonats), el drenatge és ràpid i la capacitat de retenció d’aigua baixa. L’horitzó petrocàlcic suposa una limitació física pel desenvolupament radicular. Generalment la profunditat efectiva és inferior als 50cm. En superfície poden aflorar aquestes formacions cimentades en àrees d’erosió més intensa. La pedregositat superficial és alta, amb graves de calcària (de formes associades al transport) i fragments d’horitzó petrocàlcic.
La seqüència característica d’horitzons és Ap-Bk-Bkm o Ap-Bkm. Típicament el primer horitzó del sòl és de textura franca o francoarenosa amb freqüents graves. El seu color, quan està humit, és marró fosc a marró groguenc fosc, indicador de nivells de matèria orgànica mitja a alta. L’estabilitat d’aquests sòls és la principal causa d’acumulació de matèria orgànica.
Per sota hi ha un horitzó amb graves abundants que presenten ciment geopetal, la matriu és de textura mitjana. Aquest horitzó, quan hi és, representa una transició entre l’horitzó superficial i el petrocàlcic.
El material subjacent és l’horitzó petrocàlcic (horitzó diagnòstic). Aquest horitzó, generalment compacte, representa una limitació al desenvolupament radicular. Quan la crosta cimentada no és molt gruixuda i compacta s’ha retirat per augmentar la profunditat del sòl. En alguns casos la tecnologia es limita a trencar el petrocàlcic en el cas de plantacions de fruiters, olivera o vinya, en el sentit de les files.
Els sòls són freqüentment calcaris, i ocasionalment, quan el rentat de carbonats ho ha permès, no calcaris. Els processos de descarbonatació d’aquests sòls han anat associats a altres processos formadors com els moviments d’argila dins del perfil. Aquests sòls són no salins.
Fotografia. Escandall d’un sòl on s’observa la formació d’un horitzó petrocàlcic entre 40 i 50cm de profunditat (color blanc per precipitació de carbonats que acaben cimentant les partícules del sòl). Aquestes formacions presenten una forta limitació al pas d’arrels.
|
Pautes de maneig i fertilització
La granulometria específica d’aquests sòls permet una bona aireació i circulació de l’aigua, evitant problemes d’asfíxia radicular dels cultius en èpoques de pluges intenses.
Els cultius més habituals en aquests tipus de sòls són l’olivera, la vinya i l’ametller. En cas de disposar d’aigua de reg s’imposen els sistemes de reg per degoteig, fet que permet la implantació de fruiters de pinyol amb bons resultats. Tot i que cal fer un bon disseny agronòmic per gestionar bé l’aigua de reg en els moments de màxima demanda evaporativa. Tampoc hi ha cap limitació pels fruiters de llavor, pereres i pomeres. Amb un maneig adequat permet l’obtenció de pomes de molta qualitat i elevada capacitat de conservació en càmera frigorífica.
El vigor de les plantacions es controla fàcilment degut a la baixa capacitat de retenció d’aigua dels sòls. El maneig i les bones pràctiques permeten controlar els aspectes limitants sense interaccions d’altres factors que puguin limitar el potencial qualitatiu dels cultius.
La disponibilitat de nutrients pels cultius és mitjana, més limitada per la capacitat potencial d’exploració radicular que per la càrrega mineralògica d’aquests sòls.
Els principals riscs de les plantacions són les secades o la falta de desenvolupament vegetatiu associada a la baixa disponibilitat d’aigua en condicions de secà.
1.2 Sòls al·luvials desenvolupats sobre materials fins
Unitat de paisatge
Els sòls al·luvials de caràcter fluvèntic es poden trobar en plataformes, vessants, terrasses, planes al·luvials i fons de vall.
Aquests sòls és localitzen en els cursos fluvials, pretèrits i presents, que s’encaixen en la xarxa de drenatge dels paisatges definits. Freqüentment ocupen les posicions més deprimides de cadascun dels paisatges. En el cas de les terrasses, aquests sòls poden ocupar la totalitat de la unitat de paisatge.
Descripció del sòls
Els sòls d’aquestes unitats de paisatge, són molt profunds, ben drenats i de textura mitjana a moderadament fina (franca, francollimosa i franco-argil·lollimosa) amb molts pocs elements grossos.
La seqüència característica d’horitzons és Ap-Bw. Generalment són sòls força homogenis en tot el perfil, de colors foscos per acumulació de matèria orgànica i de profunditats superiors als 120cm. La distinció dels diferents horitzons del sòl es realitza per petits matisos de color, textura i estructura que molt al detall permet separar-los, però que a nivell de maneig es consideren similars.
Els principals trets distintius d’aquets sòls són l’alternança de nivells de matèria orgànica dins del perfil del sòl i fins a profunditats superiors a un metre. La matèria orgànica és sovint superior al 1% en tots els horitzons. El pH del sòl és moderadament bàsic i són freqüentment entre poc i moderadament calcaris. Són sòls no salins.
Fotografia. Detall d’un sòl d’origen al·luvial. Els colors foscos són deguts a la matèria orgànica típica d’aquests sòls. Són sòls molt profunds, homogenis i fèrtils.
|
Pautes de maneig i fertilització
Es tracta de sòls molt fèrtils, tant per l’alta capacitat de retenció d’aigua com per la disponibilitat de nutrients. Són sòls que faciliten la formació i acumulació de nitrats en el conjunt del perfil del sòl. Per la seva mineralogia i origen presenta nivells importants de potassi, magnesi, calci, ferro, manganès i zinc. Són sòls amb potencials productius elevats pels cultius contemplats. S’aconsella controlar el maneig del reg i la fertilització per evitar situacions d’excés de vigor en les plantacions, en ocasions difícilment controlable. En aquest context és interessant buscar sistemes de formació de la plantació que permetin la possibilitat d’assolir nivells productius més elevats amb l’objectiu de buscar un millor equilibri entre el sistema vegetatiu i el reproductiu.
L’anivellació d’aquests sòls és senzilla, sempre i quan es tingui en compte la separació de l’horitzó superficial.
Si be són sòls ben drenats cal evitar l’entollament temporal per acció del reg en determinades èpoques de l’any on el risc de precipitació pugui ser elevat i en determinades àrees on el drenatge natural sigui més dificultós. La presència d’espècies aquàtiques com el canyís (Phragmites australis) en els marges de les parcel·les ens pot advertir de les condicions de drenatge, de la presència de capes freàtiques prop de la superfície i escollir espècies més resistents a l’excés d’humitat del sòl.
1.3 Sòls poc profunds en vessants de pendent moderada
Unitat de paisatge
Unitat de sòls desenvolupats en posicions de vessant amb pendents moderades (5-15%). Els materials originaris d’aquests sòls són principalment sediments detrítics terrígens procedents principalment de l’alteració de calcàries, gresos, lutites i margues. Generalment el material subjacent són roques sedimentàries que poden coexistir en capes alternes i que poden aflorar en les parts sumitals dels vessants.
 |
Fotografia Sòl desenvolupat sobre una marga (lutita calcària). El color blanc és degut a la presencia de carbonats. Algunes espècies poden penetrar el sistema radicular dins d’aquests materials aprofitant les esquerdes produïdes pels moviments d’expansió i retracció de les argiles.
|
Els vessants presenten abancalaments per controlar l’erosió i facilitar l’entrada d’aigua en el sòl. Els marges dels abancalaments són força estables, pel que no solen anar revestits de murs de pedra.
Descripció dels sòls
Es tracta de sòls moderadament profunds (40-80cm) a profunds (80-120cm). La profunditat sovint està relacionada amb la seva posició dins del vessant o influenciada pels abancalaments. Són sòls sovint lleugerament abancalats per limitar l’escorrentia superficial i l’erosió. Les textures són mitjanes i moderadament fines (franca, francollimosa i francoargilosa), amb continguts d’elements grossos entre molt pocs i freqüents (<15%). El material subjacent són gresos, marges i lutites.
Generalment són sòls ben drenats i no salins o molt lleugerament salins segons el tipus de material subjacent. La reacció és bàsica i poden ser moderadament calcaris a molt calcaris. S’han desenvolupat a partir de lutites, gresos i els seus col·luvions. Per efecte de les anivellacions es poden haver introduït quantitats variables d’elements grossos. La seqüència característica d’horitzons és Ap-Bw-C.
L’horitzó superficial és típicament de color marró a marró fosc, de granulometria mitjana (franca) amb pocs a freqüents elements grossos (5-15%). El següent horitzó, quan existeix, és de granulometria mitjana a moderadament fina fins arribar al material subjacent. Aquest horitzó està constituït per materials d’origen col·luvial amb elements grossos que poden variar entre pocs i moderats. El color presenta un croma més clar que l’horitzó superficial.
L’horitzó genètic C, o material subjacent, és un gres, lutita o una marga més o menys consistent que freqüentment és poc penetrable per les arrels.
El perfil no presenta cap tipus de desenvolupament edàfic llevat d’una lleugera acumulació de matèria orgànica i la formació d’una estructura incipient.
Pautes de maneig
La capacitat de retenció d’aigua és moderada a baixa, segons la profunditat efectiva del sòl. Quan es desenvolupen en posicions de final de vessant cal preveure la instal·lació de drenatges artificials per evitar l’entollament i el risc de salinització.
Són sòls aptes per cereals d’hivern principalment. L’aptitud d’aquests sòls per fruiters de regadiu depèn del seu maneig. S’adapten millor les espècies més resistents a l’asfíxia i a condicions de lleugera salinitat.
L’abancalament d’aquesta unitat de paisatge en vessant és fonamental pel control de l’erosió i per facilitar la infiltració de l’aigua de pluja que alhora permetrà controlar els processos de salinització. En cas d’efectuar anivellacions és important separar el sòl per horitzons, no mesclar el material subjacent amb el sòl i disposar de sistemes de control de l’erosió.
1.4 Sòls al·luvials amb graves
Unitat de paisatge
Aquests sòls es desenvolupen principalment sobre terrasses altes de rius importants, glacis i ventalls al·luvials de plataformes i planes. La pendent general d’aquests sòls són suaus i molt suaus encara que localment poden ser fortes per acció de l’erosió lateral en glacis i plataformes.
Descripció dels sòls
Són sòls molt profunds, ben drenats a ràpidament drenats, de textura mitjana i moderadament grossa (franca i franco-arenosa) amb molts elements grossos (graves de calcària). Són sòls no salins, de pH bàsic, calcaris o molt calcaris. El perfil ha desenvolupat horitzons càlcics degut a una important acumulació de carbonats secundaris en forma de revestiments dels elements grossos.
La seqüència característica d’horitzons és Ap-Bw-Bk.
Típicament l’horitzó superficial és de textura franca o franco-arenosa amb freqüents a molts elements grossos. El nivell de matèria orgànica és entre mitjà i alt. El seu color en humit és marró groguenc fosc. Els següents horitzons són de granulometries més grosses, textura franco-arenosa a arenosa, amb continguts d’elements grossos que poden arribar a ser dominants en profunditat. Els colors són ocres i més pàl·lids que el superficial. Hi ha acumulacions de carbonats en forma de ciment geopetal.
La estructura principal del sòl es deguda a la presència dels elements grossos. La presència de graves condiciona les principals característiques del sòl, com ara el drenatge i la disponibilitat d’aigua i oxigen. Les graves preserven el sòl de la compactació.
 |
Fotografia . Detall d’un sòl de conus de dejecció. Els materials on es desenvolupa el sòl són sediments detrítics amb graves. S’observa com la granulometria augmenta en profunditat, amb alguns còdols envoltats per grava fina i plana.
|
Pautes de maneig
La capacitat de retenció d’aigua és baixa, limitada per la presència d’elements grossos. El sistema radicular dels cultius pot explorar el sòl en profunditat, no obstant, la disponibilitat de nutrients és baixa degut a la baixa capacitat d’intercanvi catiònic, limitada pels nivells baixos d’argila i de matèria orgànica respecte al volum total del sòl.
Són sòls sense necessitats de treball mecànic, amb una bona traficabilitat, aireació i circulació de l’aigua.
Són sòls molt aptes per ametllers, vinya i olivera. Amb sistemes de reg per degoteig també s’hi poden plantar altres fruiters (cítrics i fruiters de llavor i pinyol). Les condicions de drenatge excel·lent faciliten la implantació dels cultius més sensibles a l’excés d’humitat.
1.5 Sòls profunds en vessants de pendent suau a moderada
Unitat de paisatge
Són sòls desenvolupats sobre col·luvions de vessant de pendent suau a moderada (2-15%). Generalment són finals de vessant, d’enllaç amb àrees planes. El parcel·lari agrícola es disposa en grans extensions de pendent suau amb petits abancalaments en els marges de les parcel·les que tenen la finalitat de disminuir l’escorrentia superficial en períodes de pluges intenses. L’estabilitat d’aquests sòls, preservats de l’erosió, ha propiciat moviments de carbonats dins del perfil, originant horitzons càlcics, amb acumulacions de carbonats en forma de nòduls.
Descripció dels sòls
Són sòls molt profunds, ben drenats, de textura mitjana (franca i francollimosa) amb pocs a freqüents elements grossos (1-15%). Freqüentment han desenvolupat horitzons càlcics, amb acumulacions en forma de nòduls característics. Es tracta de sòls calcaris, de pH bàsic i no salins. La seqüència típica d’horitzons és Ap-Bwk-Bwkn.
Típicament l’horitzó superficial és de textura franca, amb pocs elements grossos. De color, marró fosc, amb més intensitat que la resta del perfil per acumulació de matèria orgànica. L’horitzó següent, de textura franca o francollimosa presenta un bon grau d’estructura amb pocs elements grossos. El material subjacent i fins a més de 120cm de profunditat hi ha una seqüència d’horitzons amb acumulacions de carbonats en forma de nòduls, de textura franco-llimosa i continguts variables d’elements grossos.
 |
Fotografia . En la imatge s’observen els colors blancs de les acumulacions de carbonat càlcic a partir dels 50cm de profunditat en una matriu vermellosa típica de la rubefacció dels sòls.
|
Pautes de maneig
La capacitat de retenció d’aigua és alta. La distribució del sistema radicular en el medi edàfic pot ser molt bona si s’evita la compactació dels sòls. En aquest sentit s’aconsellen puntualment els treballs verticals del sòl.
La disponibilitat de nutrients és bona. Les condicions per la mineralització del nitrogen és bona. Són sòls amb alta disponibilitat de nutrients com el ferro, manganès, calci i magnesi. Els fruiters difícilment manifestaran carències de micronutrients. Les anàlisis de fulla rutinàries són suficients per avaluar el ritme d’absorció de nutrients. S’aconsella ajustar la fertilització als nivells N-P-K de les anàlisis de sòls i als objectius productius.
Són sòls molt aptes per la producció de cultius en general i en especial de cultius arboris. Són sòls fèrtils i presenten una estructura que facilita la formació d’agregats del sòl, millorant el drenatge i la porositat. El maneig de la fertilitat del sòl no presenta problemes específics sempre que s’evitin els excessos de reg i fertilització. Els sòls permeten obtenir collites de molta qualitat amb objectius productius elevats.
En cas de realitzar anivellacions cal avaluar el risc de formació de xaragalls i augment sobtat del cabal de la xarxa de drenatge per augment de l’energia cinètica de l’aigua en èpoques de pluja intensa.
1.6 Sòls abancalats en vessants de pendent molt forta
Unitat de paisatge
Aquests tipus de sòls són típics d’àrees antròpiques de zones de muntanya. Es posicionen en vessants de pendent fort amb abancalaments. Els cultius habituals d’aquest paisatge són oliveres i ametllers. Aquets vessants, sovint, estan coronats per les divisòries, on els sòls desenvolupats poden tenir característiques similars als de la part alta del vessant.
 |
Fotografia Detall d’ametllers en bancals situats en vessants de molt forta pendent. En la imatge s’observa com els murs de pedra seca més alts s’estan degradant donant pas a una erosió incipient que pot acabar amb l’estabilitat dels murs.
|
Descripció dels sòls
Els sòls són molt profunds, ben drenats, de granulometria mitjana a moderadament fina (franca, francollimosa i francoargilosa) amb pocs o freqüents elements grossos (<15%). La pendent facilita el drenatge dels sòls. Són sòls no salins, calcaris i molt calcaris amb una estructura forta. La seqüència característica d’horitzons és Ap-Bw. Els sòls s’han format a partir dels col·luvions de vessant i remodelats amb els abancalaments.
Típicament l’horitzó més superficial és de granulometria mitjana, amb pocs elements grossos i de color marró fosc amb nivells de matèria orgànica mitjana a alta.
Els horitzons següents i fins a una profunditat de més de 120cm són una seqüència d’horitzons de granulometria mitjana a moderadament fina amb continguts variables d’elements grossos (generalment graves de forma subangular-esferoidal) amb una bona estructura, en blocs subangulars de mida gran. Poden tenir nivells de matèria orgànica alta donat l’origen col·luvial dels sòls.
 |
Fotografia Escandall en un sòl de final de vessant. Els horitzons més superficials presenten colors més foscos per l’acumulació de matèria orgànica.
|
Pautes de maneig
La profunditat dels sòls i la bona disposició dels agregats possibiliten una capacitat de retenció d’aigua alta. L’aprofitament de l’aigua de pluja en unes condicions de d’arrelament bones permeten unes condicions de desenvolupament del cultiu molt bones. La disponibilitat de nutrients és bona, degut a les condicions físiques i químiques. Són sòls amb una capacitat d’intercanvi catiònic mitja a alta, amb nivells de matèria orgànica alta i amb nivells de micronutrients alts.
Els sòls presenten bona aptitud pels cultius arboris. Les principals limitacions són degudes a l’accessibilitat en àrees més allunyades de les vies de comunicacions en zones muntanyoses i la mida del parcel·làri que es disposa en franges estretes de difícil mecanització.
1.7 Sòls al·luvials desenvolupats sobre llims i arenes
Unitat de paisatge
Aquests sòls es desenvolupen sobre sediments detrítics terrígens de textures grosses i moderadament grosses amb molts pocs elements grossos en posicions de terrasses baixes, zones distals de ventalls al·luvials, planes d’inundació i planes deltaiques. Es tracta de superfícies planes, de pendent molt suau (<2%) associades als antics cursos hídrics.
Descripció dels sòls
Els sòls són molt profunds, entre moderadament ben drenats i imperfectament drenats, de granulometria grossa i moderadament grossa (arenofranca i franco-arenosa) amb molts pocs elements grossos. En ocasions les textures són franco-llimoses, amb nivells d’argila inferiors al 10%.
Per la seva posició i pendent (molt suau) poden haver-hi problemes temporals d’entollament i presència de freàtics fluctuants pròxims a la superfície del sòl. Per aquest motiu els sòls poden presentar taques d’oxidoreducció associades als períodes d’entollament temporal.
La seqüència característica d’horitzons és Ap-Bw. Típicament l’horitzó superficial és de textura franco-arenosa, sense elements grossos, de color marró groguenc fosc. Tot i que aquest horitzó és lleugerament més fosc, per acumulació de matèria orgànica, es tracta de sòls molt homogenis. Són sòls molt poc compactes, molt mal·leables, però d’estructura dèbil i molt grossa. Aquest tipus de combinació, granulometria i estructura, penalitza la porositat del sòl, limitant la aireació i l’intercanvi gasós.
 |
Fotografia. Detall d’un sòl de terrassa baixa. Són sòls molt profunds, de textura arenofranca sense elements grossos. Els primers 50cm presenten un color més gris per la falta d’humitat.
|
Pautes de maneig
Són sòls moderadament fèrtils, amb una capacitat de retenció d’aigua disponible entre moderada i alta. La falta de porositat i el baix nivell d’argila disminueixen la retenció d’aigua tot i la profunditat elevada del sòl. La disponibilitat de micronutrients pot estar està limitada per la baixa càrrega mineralògica dels sediments. La capacitat d’intercanvi catiònic és moderada a baixa. La capacitat de subministrar nitrogen és mitja.
Hi ha risc d’entollaments i asfíxia radicular temporal que poden limitar la viabilitat de cultius sensibles. És necessària la instal·lació de sistemes de drenatge artificial per millorar les condicions de drenatge en cas d’implantació de cultius fruiters.
Els cultius menys afavorits en aquesta unitat de sòls són els fruiters de pinyol, ametllers i oliveres i els més ben adaptats són els hortícoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada