L’anàlisi deL fruit
Les analítiques de material vegetal s’utilitzen com a eines de diagnòstic i
control complementaries a les anàlisis de sòls. L’anàlisi foliar és l’anàlisi
de material vegetal que presenta una major quantitat d’estudis i seguiments amb
més de quaranta anys d’història. Això no obstant, l’anàlisi de fruit comença
igualment a ser utilitzat.
Aquesta anàlisi es realitza quan el fruit està totalment desenvolupat. Es
tracta del producte acabat i per tant reflecteix el resultat final de les
practiques de maneig realitzades durant la campanya de cultiu. Les principals
utilitats d’aquesta analítica són:
- Permetre avaluar
l’equilibri nutricional del fruit un cop ha finalitzat la campanya. Aquest
equilibri nutricional està relacionat amb les pràctiques culturals realitzades
durant la campanya.
- Diagnòstic de la fertilització: l’excés de
determinats nutrients pot estar relacionat amb la dosis i moment d’aplicació
dels fertilitzants, d’aquesta forma es pot ajustar el programa de fertilització
de l’any següent.
- Avaluació de la
capacitat de conservació: a partir de l’anàlisi de fruits es pot realitzar una
avaluació de la capacitat de conservació del lot de fruita
Els nivells dels nutrients en un fruit
condicionen d’alguna manera la qualitat intrínseca respecte a l’aparició de
desordres nutricionals que poden produir alteracions fisiològiques en els
fruits.
Quan un fruit presenta nivells fora del rang
proposat cal avaluar la seva evolució i fer una revisió de les condicions en
les que s’ha desenvolupat. També es proposa realitzar ratis entre els diferents
nutrients per tal de millorar la interpretació analítica.
Intervals nutricionals més
adequats per grups de cultius
A continuació
es presenta en forma de taules els intervals més adequats de concentració de
nutrients. És important avaluar la situació dels ratis entre diferents
nutrients per controlar alteracions.
També
cal tenir en compte la sensibilitat de diferents varietats davant de situacions
de desequilibri.
Taula.
Interval aconsellable dels nivells dels diferents nutrients expressats en ppm.
|
FRUITA LLAVOR
|
FRUITA D'ÒS
|
||
|
Min
|
Max
|
Min
|
Max
|
N
|
2000
|
5000
|
4000
|
10000
|
P
|
500
|
800
|
1000
|
1400
|
K
|
6000
|
8000
|
8000
|
13000
|
Mg
|
300
|
600
|
400
|
700
|
Ca
|
350
|
700
|
450
|
800
|
|
VINYA
|
CÍTRICS
|
HORTÍCOLES
|
||||
|
Min
|
Max
|
Min
|
Max
|
Min
|
Max
|
|
N
|
4000
|
7000
|
17000
|
22000
|
17000
|
22000
|
|
P
|
700
|
960
|
2200
|
3300
|
2200
|
3300
|
|
K
|
7500
|
10000
|
14000
|
25000
|
14000
|
25000
|
|
Mg
|
400
|
600
|
900
|
1800
|
900
|
1800
|
|
Ca
|
1200
|
1900
|
2000
|
6500
|
1000
|
2000
|
|
RATIS
Un dels principals problemes de durabilitat de la fruita està relacionat
amb el seu equilibri nutricional. Els excessos de nitrogen i potassi en fruits
provoquen esclats cel·lulars on es produeixen alteracions fisiològiques que
deriven en clapejats (interns i externs), podridures i proliferacions de fongs.
Per
avaluar els resultats analítics es realitza un índex que relaciona els nivells
dels principals nutrients. Com més alt és l’índex major és el desequilibri
existent entre els diferents nutrients. Per avaluar la relació entre els
principals nutrients s’estableix la següent relació:
(N+K )/ Ca < 50
Els fruits que presenten nivells per sobre d’aquest valor (50) presenten
més risc d’aparició de podridures durant el procés productiu o durant la seva
manipulació postcollita. Fruits com el cogombre presenten equilibris
nutricionals molt allunyats, de l’odre de 20-30, per aquest motiu la capacitat
de conservació i pèrdues de manipulació associades a la nutrició són molt
baixes.
Com a
norma general els principals ratis es mouen dins d’aquests intervals:
RATIS
|
Interval òptim
|
(N+K)/Ca
|
20-40
|
N/P
|
4-7
|
K/Ca
|
17-23
|
K/Mg
|
15-20
|
Mg/Ca
|
0,9-1,2
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada