El
potassi
Juntament amb el
nitrogen i el fòsfor, el potassi constitueix un dels puntals de la
fertilització en el marc dels anomenats macronutrients. El concepte de potassi
“extraïble” fa referència al potassi que s’extreu d’una mostra de sòl
mitjançant una solució d’extracció, en aquest cas mitjançant acetat amònic. Es
tracta d’una metodologia d’extracció àmpliament utilitzada i amb resultats que
presenten un fort grau de correlació amb els nivells de resposta a la
fertilització potàssica per part de les plantes cultivades.
L’experimentació
realitzada amb aquest mètode d’extracció permet interpretar el nivell de
suficiència.
El
contingut de potassi extraïble en el sòl depèn principalment de les tècniques
de gestió agrícola (aplicació de fertilitzants minerals i orgànics, maneig dels
residus vegetals i treball del sòl). La resposta dels cultius a la
fertilització potàssica depèn del tipus de cultiu, l’objectiu productiu, el
contingut de potassi en el sòl, de les condicions del medi i la disponibilitat
d’aigua. El potassi afecta no sol al rendiment, també a la qualitat de la
producció. Per aquest motiu s’ha de considerar tant els aspectes de necessitats
de potassi com les condicions de l’excés, relacionat per exemple amb podridura
apical en tomàquet. Una aplicació adequada de potassi millora la producció i
qualitat de molts cultius per les diverses funcions que realitza l’element en
els cultius.
Taula N.10
Interpretació dels
nivells de potassi extret amb acetat amònic.
Nivells
de K al sòl (ppm)
|
Interpretació
|
Criteris
d’aplicació de potassi
|
< 125
|
Baix
|
Recuperació del nivell
|
125-175
|
Mitjà
|
Recuperació/manteniment
|
175-250
|
Òptim
|
Manteniment
|
250-350
|
Alt
|
Manteniment/disminució
|
> 350
|
Molt alt
|
Disminució del nivell
|
El potassi disponible del sòl es troba
majoritàriament en forma adsorbida en el complex argilo-húmic. També hi ha una
part del potassi que es troba dissolt en
la solució del sòl, i la resta forma part de la pròpia mineralogia de les
argiles del sòl.
El potassi aplicat al sòl es
troba temporalment en forma d’ió potassi durant un període de temps
relativament important dissolt en fase aquosa del sòl. Aquest catió cerca en
l’anomenat complex argilo-húmic els radicals necessaris per la seva adsorció.
El sòl manté un equilibri entre el potassi adsorbit i el disponible en la
solució del sòl mitjançant la seva capacitat de bescanvi.
Els principals mecanismes d’absorció són per
difusió i per flux de massa. També una part es realitza per intercepció
radicular.
És important mantenir un equilibri entre el
desenvolupament vegetatiu i la producció de fruits per mantenir un equilibri
adequat en la producció d’hortalisses de fruit.
El potassi s’absorbeix durant tot el període
de desenvolupament del cultiu. Aquest element es transloca pel interior del
vegetal bàsicament en forma mineral. Durant el període de creixement del fruit
hi ha una forta translocació de potassi de les fulles cap els fruits.
S’utilitza l’anàlisi de sòls com una mesura
de les reserves de potassi assimilable en el sòl (mètode de l’acetat amònic).
Cal comptabilitzar les unitats fertilitzants aportades amb les esmenes
orgàniques i amb les aigües de reg per evitar l’acumulació d’aquest nutrient en
el sòl. El nivell determinat s’interpreta qualitativament i serveix de base per
avaluar les necessitats segons l’objectiu productiu.
La fertilització potàssica actua amb el
mateix criteri que la fosfòrica, ajustant la disponibilitat d’aquest nutrient
segons els criteris d’interpretació de l’anàlisi de sòls, les aportacions
efectuades amb les aportacions d’esmenes orgàniques i les aigües de reg.
Els fertilitzants potàssics presenten una
eficiència d’absorció molt elevada, per aquest motiu s’aconsella controlar les
aplicacions durant el desenvolupament del cultiu. L’objectiu de les aplicacions
de cobertora és facilitar el complement de potassi que el cultiu no pot
absorbir directament del sòl en sistemes d’explotació molt intensiva.
Per
a que la plantació pugui respondre d’una forma correcta davant d’un nivell
adequat de potassi al sòl cal que el sistema radicular no tingui limitacions
importants com la compactació de sòls o la falta de reg.
Com a punts a recalcar en la fertilització
potàssica:
- És un element essencial en la producció de
fruits de qualitat. Les carències i els excessos són molt perjudicials per la
producció i la qualitat del fruit respectivament.
- La dosi òptima s’ha de calcular a partir de
les exportacions del fruit i del nivell de potassi al sòl.
- El moment òptim d’aplicació dels
fertilitzants potàssics no han de coincidir en la seva totalitat amb el moment
de consum del cultiu, per evitar induir consums de luxe.
- El potassi consumit en excés indueix
carències de calci i magnesi. El potassi és un element antagonista del calci i
magnesi en el moviment de translocació de nutrients.
Per calcular les unitats fertilitzants
d’aquest nutrient és necessari aplicar un factor de correcció de 1,2 per passar
de potassi K a K2O. Els fertilitzants s’expressen també amb aquestes
unitats.
El Magnesi
El Magnesi
L’origen del magnesi és degut en gran part a la composició mineral dels sòls, també depèn fortament de la qualitat de les aigües i de les aportacions fetes amb fertilitzants i dejeccions ramaderes. Algunes aigües de reg poden provocar un augment del nivell de magnesi en el sòl degut a l’aportació d’aquest element.
La fertilització magnèsica depèn en part del seu contingut en el sòl, de la relació respecte al nivell de potassi i de factors relacionats amb el cultiu.
Es recomana analitzar les fulles per determinar la necessitat de magnesi en estadis i de forma puntual. També convé avaluar l’equilibri nutricional dins de la planta mitjançant les anàlisis de planta.
La relació K/Mg extraïble i de canvi en un sòl és convenient que no superi el llindar de 2, per evitar antagonismes o carències induïdes de magnesi. Aquests antagonismes es poden accentuar en el cas d’aplicacions de fertilitzants potàssic en cobertera del cultiu o bé per l’ús d’aigües de reg on aquests desequibris es mantinguin.
Taula N11 Interpretació dels nivells de magnesi extret amb acetat amònic
Nivells de Mg al sòl, en ppm
|
Interpretació
|
Criteris d’aplicació
|
< 100
|
Baix
|
Recuperació del nivell
|
100-175
|
Mitjà
|
Recuperació/manteniment
|
175-250
|
Òptim
|
Manteniment
|
250-600
|
Alt
|
Manteniment/disminució
|
>600
|
Molt alt
|
Disminució del nivell
|
No obstant els alts nivells de magnesi en els sòls, es poden observar carències de magnesi contrastades visual i analíticament. L’explicació d’aquest fet és principalment l’antagonisme produït amb el potassi. El desequilibri amb el potassi prové principalment de les aigües de reg, i, de les aplicacions amb fertilitzants potàssics aplicats per fertirrigació.
Els símptomes principals són clorosis entre els nervis de les fulles, dificultant l’activitat fotosintètica del cultiu i per tant assolir el màxim desenvolupament i producció.
La fertilització amb magnesi es realitza via amb aplicació de fertilitzants magnèsics tipus nitrat magnèsic o sulfat magnèsic. Alguns fertilitzants comercialitzats es poden utilitzar en agricultura ecològica. També molts formulats solubles porten una part de magnesi que pot ajudar a evitar aquests desequilibris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada