ALFALS

Punts claus per a la fertilització de l'alfals

1. L'ús de les anàlisis de sòls per al càlcul de l'abonat enfront de la fertilització tradicional suposa un canvi d'estratègia important del qual es deriven beneficis agronòmics i mediambientals.

a. Les pautes de fertilització basades en mètodes estadístics i generalitzats suposen un risc en entrar en probabilitats d'error molt elevades. Es manifesta d'aquesta manera la necessitat de disposar d'anàlisi de sòl com a informació de base per a la planificació estratègica de la fertilització en el cultiu de l'alfals.

b. Els criteris de fertilització es basen en l'experimentació realitzada en assaigs controlats. Un dels problemes és adaptar els resultats experimentals en parcel·les comercials on la variabilitat juga un paper important. Per disminuir l'efecte de la variabilitat, s'estableixen marges de seguretat als nivells analítics i es realitzen més anàlisis en parcel·les grans.

c. L'abonat de l'alfals ha de ser el més apropiat per mantenir uns nivells de fertilitat en el sòl que permetin a tots els casos el màxim de garanties per mantenir el potencial productiu.

2. La disponibilitat de nitrogen al sòl facilita el desenvolupament vegetatiu però limita la formació de nòduls de fixació del nitrogen atmosfèric. Les aportacions de nitrogen en cobertora del cultiu produeixen un augment de producció després de l'aplicació, però aquest augment es compensa amb el retard que pateix el cultiu durant la posterior formació de nòduls.

3. La alfals respon a les aplicacions de fertilitzants fosfòrics quan els nivells del sòl són baixos i en ocasions mitjans. Abans de la sembra d'una alfals la fertilització ha de ser més important, amb la finalitat de distribuir el nutrient en l'horitzó arable per incorporació mecànica. D'aquesta manera s'afavoreix l'arrelament a les primeres fases de desenvolupament del cultiu alhora que es millora la disponibilitat per als següents anys de manteniment del cultiu.

a. En cas de detectar mancances de fòsfor a partir d'una anàlisi foliar, cal contrastar amb el nivell del sòl i buscar en el sistema radicular el problema (asfíxia radicular, fisiopaties etc.).

4. La fertilització potàssica s'ha de fer durant l'aturada hivernal del cultiu o abans de la sembra per evitar el consum de luxe d'aquest nutrient.

5. Per avaluar la necessitat d'altres nutrients, per exemple bor, zinc, manganès, etc. cal recórrer a les anàlisis de fulla.

L'anàlisi de nitrats i la fertilització nitrogenada.

El nitrogen no és un element essencial en els programes d'abonat de l'alfals. La capacitat de lleguminoses com l'alfals d'extreure del nitrogen atmosfèric les necessitats bàsiques del nutrient deixa com a secundària la necessitat d'aquest element. Ja s'ha comentat anteriorment l'efecte de la fertilització nitrogenada sobre el cultiu. Si bé és cert que abans de la sembra pot causar un efecte beneficiós sobre el cultiu només es justifica quan les reserves del sòl són molt baixes. En el cas de coberteres amb nitrogen els beneficis no duren, arribant a igualar la producció al final. Una de les possibles desavantatges de l'aportació de nitrogen resideix en la producció de males herbes. L'aportació de nitrogen mineral al sòl fomenta el creixement d'altres espècies vegetals, afavorint la diversitat d'espècies, factor moltes vegades no desitjat.

L'aportació de residus ramaders com a substitutiu de la fertilització, generalment abans de la sembra, permet aportar nutrients necessaris per al cultiu, com són fòsfor i potassi a més d'altres elements. També són una font important de nitrogen que el cultiu pot aprofitar.

Aportacions amb criteris agronòmics, disminueixen l'impacte ambiental que suposa el reciclatge d'aquests residus al camp.

Taula N.6.2. Recomanació d'abonat nitrogenat abans de la sembra.

Nivell de nitrogen nítric (ppm)	Recomanació d’abonat (kg N/ha)
0 – 3	60
3 – 6	30
> 6	0

 L'anàlisi del fòsfor i la fertilització fosfòrica

Quan els nivells de fòsfor en el sòl són baixos o molt baixos, la fertilització fosfòrica té un doble objectiu, el primer és subministrar al cultiu part del fòsfor necessari i el segon reequilibrar els nivells del sòl. En aquests casos s'aconsellen les aplicacions de forma localitzada per augmentar l'eficiència del fertilitzant.

La alfals respon a les aplicacions de fertilitzants fosfòrics quan els nivells del sòl són baixos i en ocasions mitjans. L'aplicació dels fertilitzants es realitza generalment per distribució en superfície. Abans de la sembra d'una alfals la fertilització ha de ser més important, amb la finalitat de distribuir el nutrient en l'horitzó arable per incorporació mecànica. D'aquesta manera s'afavoreix l'arrelament a les primeres fases de desenvolupament del cultiu alhora que es millora el nivell de fòsfor disponible a terra per als següents anys de manteniment del farratge. En alfals establertes, les aportacions en cobertora del cultiu són significativament inferiors i tenen per objecte restituir part del fòsfor extret anualment pel cultiu. Les cobertores del cultiu poden realitzar durant la parada hivernal.

Taula 6.3. Recomanacions d'abonat fosfòric a partir del nivell de fòsfor extraïble del sòl pel mètode Olsen.

Nivell de fòsfor (ppm)	Interpretació	Abans de sembrar	Anual
0 – 6	Molt baix	200	100
7 – 14	Baix	150	75
15 – 22	Òptim	100	50
23 – 29	Alt	50	0
> 29	Molt alt	0

Les unitats de fòsfor recomanades s'expressen en forma de P2O5 en quilograms per hectàrea.

L'anàlisi del potassi i la fertilització potàssica.

La fertilització potàssica actua amb el mateix criteri que la fosfòrica, nodrint el cultiu i reequilibrant els nivells del sòl. L'objectiu seria situar els nivells a terra de potassi entre 100 i 200 ppm (nivells mitjans a alts). Donada la possible variabilitat en la parcel · la és preferible situar dins dels nivells proposats.

Perquè el cultiu pugui respondre d'una forma correcta davant d'un nivell adequat de potassi al sòl és necessari que el sistema radicular no tingui limitacions importants com la compactació de sòls o la sequera.

Les aplicacions es poden realitzar abans de l'inici del creixement (tardor, hivern). D'aquesta forma el potassi aplicat no interfereix amb els mecanismes d'absorció, evitant el consum de luxe. Les aportacions en cobertora són molt eficients i cal valorar l'efecte d'aquestes aportacions mitjançant les anàlisis de farratge.

Les extraccions de potassi en farratges com l'alfals són molt elevades. La fertilització potàssica s'ha de fer durant l'aturada hivernal del cultiu o abans de la sembra per evitar el consum de luxe d'aquest nutrient. Les orientacions d'abonat són aproximatives i poden variar segons la textura del sòl. Per textures gruixudes, arenoses i sorrenca-franques les recomanacions d'abonat es limiten a nivells inferiors a 120ppm, amb unes dosis de 150 i 100 kg K2O/ha per nivells compresos per sota i per sobre dels 60ppm respectivament.

Tabla.6.4. Recomanacions d'abonat potàssic a partir del nivell de potassi extraïble del sòl amb acetat amònic.

Nivell de potassi (ppm)	Interpretació	Recomanació  (kg K2O/ha)
0 – 60	Molt baix	200
61 – 120	Baix	150
121 – 175	Òptim	100
> 175	Alt	0