PANÍS

NOCIONS PRÀCTIQUES SOBRE LA FERTILITZACIÓ DEL CULTIU DEL PANÍS

El panís (Zea Mays L.) és un cultiu que es caracteritza per unes extraccions altes en nutrients i aigua, degut principalment a l’alta producció en relació a altres cereals.

La concentració de nitrogen en gra de panís varia entre 1,5 i 1,8%. Per tant, per un rendiment potencial de 15t/ha, les extraccions de nitrogen, en forma de proteïnes en gra, són de l’ordre de 180-270 kgN/ha. A aquesta xifra cal afegir el nitrogen retingut en les restes del cultiu, que són de l’ordre d’uns 75 kgN/ha. S’adverteix al respecte de les variacions reals de producció i extraccions del cultiu que s’observen entre diferents anualitats i condicions de maneig, material vegetal etc.

 Les extraccions de fòsfor en forma de (P₂O₅) es situen al voltant dels 10kg/t de panís en gra al 14% d’humitat i les extraccions de potassi (K₂O) oscil·len entre 20 i 25 kg/t de gra de panís. 

Taula núm 1.1 Extraccions N-P-K del panís

Nutrient	Gra	Palla	Ponderades per tona de gra
N (kg/t)	15	7	22
P2O5 (kg/t)	6	4	10
K2O (kg/t)	9	14	23

En quan al consum d'aigua, el panís pot arribar a evapotranspirar (ETc),en el període de màximes necessitats i en determinades condicions ambientals, entre dues i tres vegades la evapotranspiració de referència (ETo). Les necessitats hídriques varien entre 800-1000 mm d'ETc, en un període de temps d’uns dos mesos a la zona de la Vall de l’Ebre. Els moments més crítics per falta d'aigua són la pol·linització (període més crític) i el d'ompliment del gra. Si el sistema de subministrament d'aigua és per torns, la capacitat de retenció d'aigua disponible (CRAD) dels sòls juga un paper fonamental.

L’anàlisi de fertilitat de sòls (N-P-K) s’utilitza per calcular les necessitats fertilitzants del cultiu. El coneixement del tipus de sòl, juntament amb l’anàlisi de caracterització de les propietats físiques i químiques permet ajustar les necessitats calculades a les reals.

L’anàlisi de planta en general permet avaluar les extraccions de diferents parts de la planta i permet controlar els desequilibris macronutricionals i la detecció d’excessos i carències de microelements.

Per poder interpretar l’anàlisi de planta cal establir uns protocols estandarditzats de la part de la planta a analitzar i d’un moment establert. En el cas del panís es proposa la fulla oposada a la panotxa en l’estadi de pol·linització.

En la taula núm.1.2 es presenten els nivells de referència per la interpretació de l’anàlisi foliar.

Taula número 1.2.  Interpretació dels nivells en fulla de panís.

Nutrient	Nivell adequat
Nitrogen	2 – 3 %
Fòsfor	0,2 – 0,3 %
Potassi	1,2 – 2,6 %
Calci	0,3 – 0,6 %
Magnesi	0,14 – 0,3 %
Sofre	0,1 – 0,3 %
Zinc	20 – 50 ppm
Coure	> 5 ppm
Ferro	> 40 ppm
Manganès	20 – 80 ppm
Bor	15 – 50 ppm
Sodi	< 500 ppm

La programació de la fertilització a partir de la concentració dels diferents elements en l’anàlisi de fulla o altres òrgans de la planta és una pràctica poc precisa quan no es consideren els nivells dels nutrients al sòl. És important saber que els problemes d’absorció de nutrients per falta d’aigua, plagues, malalties, salinitat, asfixia radicular, etc., alteren les concentracions dels diferents elements.

L’anàlisi de nitrats a la base de la tija al final del cicle del panís, permet diagnosticar l’eficàcia  en que s’ha utilitzat el nitrogen.

L’ús del nitrogen s’ha d’avaluar en relació a la dosis de fertilitzant nitrogenat, moment d’aplicació, nitrogen disponible al sòl i maneig del reg per emetre un diagnòstic correcte. En la taula número 1.3 es presenta l’interpretació d’aquest anàlisi de nitrats.

Taula 1.3 Interpretació de l’anàlisi de nitrats a la base de la tija a final de cicle.

N-NO3 (g/kg)	Interpretació
< 0,5	Baix
0,5 – 2,5	Normal
> 2,5	Alt

1. LA FERTILITZACIÓ NITROGENADA EN PANÍS (FN)

El maneig del nitrogen en el cultiu del panís presenta una complexitat elevada per les propietats del nitrogen mineral del sòl, sistema de maneig sòl-cultiu  i l’alta demanda d’aquest nutrient.

La capacitat dels sòls de subministrar una part del nitrogen que els cultius necessiten per al seu creixement en un moment determinat és la principal incògnita que es planteja quan s’ha d'establir un programa de fertilització. Per aquest motiu sembla necessari determinar metodologies de diagnòstic eficients que ens permetin tenir estimacions fiables de la disponibilitat de nitrogen.  

És important saber distingir entre el concepte d'extracció i el de necessitats de fertilització. La resposta a diferents dosis de fertilització nitrogenada (FN) és variable segons les condicions de la parcel·la.

 El nitrogen a la planta

És interessant conèixer la dinàmica del nitrogen a nivell de planta ja que podem programar de manera més adequada el moment d’aplicació dels fertilitzants nitrogenats.

L'absorció del nitrogen s'efectua ja en les primeres fases de desenvolupament del cultiu, juntament amb l'absorció d'aigua. El ritme d'absorció és proporcional al ritme de creixement del cultiu fins assolir el màxim creixement vegetatiu de la planta, que coincideix amb l'estadi de pol·linització. En aquest moment la biomassa total generada pel cultiu és gairebé la meitat de la que assolirà al final del cicle. La resta de biomassa es generarà durant la formació del gra.

Durant la formació del gra l’absorció de nitrogen és molt baixa. El nitrogen consumit pel gra prové principalment de les fulles, les quals quedaran pràcticament exhaurides a final de campanya. Finalment, la concentració mitjana de nitrogen al gra és de l'1,4%, mentre que la resta, fulles i tija, en tenen el 0,7%. Les extraccions totals del cultiu referides a la producció de gra al 14,5% d'humitat són de 21-23 kg de nitrogen per tona produïda. Així, tenim que per rendiments entre 8 i 15 t/ha les extraccions totals oscil·len entre 168 i 345 kg de nitrogen per hectàrea.

Una aportació de N a l'etapa final del creixement vegetatiu pot ser absorbida per la planta sense incrementar la producció ni tampoc el contingut en proteïnes del gra, una part important del nitrogen absorbit en fases tardanes romandrà en forma nítrica, acumulant-se en els teixits. Aquests nitrats es poden detectar analíticament (anàlisi de la base de la tija).

  El nitrogen al sòl

En condicions normals per un sòl agrícola el nitrogen nítric és la forma de nitrogen més important per avaluar les necessitats de fertilitzant nitrogenat pels cultius. El nitrat és un component nitrogenat d’alta solubilitat, més de 1000g per litre d’aigua. Aquesta propietat deixa els nitrats del sòl dissolts en la fase aquosa del sòl. La planta per tant, pot absorbir els nitrats juntament amb el consum d’aigua. La presència d’un excés d’aquest nutrient suposaria lògicament un consum de luxe. Paral·lelament, l’excés es pot rentar del sòl quan hi ha  condicions de drenatge.

L’anàlisi de nitrats al sòl, mètode del Nmin. Interpretació i orientació d’adobat

Un mètode per estimar les disponibilitats de nitrogen consisteix en mesurar el contingut de nitrats abans de sembrar el panís, o quan les plantes de panís tenen entre 15 í 30 cm d'altura. Utilitzar un moment o l’altre tindrà lògicament una interpretació diferent. En el primer cas permet fer una aplicació en fons abans de sembrar i per tant realitzar una incorporació mecànica en el sòl. En el segon cas permet un millor afinament de les dosis necessàries al estar més pròxim el període d’absorció. Aquest segon moment de mostratge és més precis i és de major utilitat en zones d’alta pluviometria o en sòls de drenatge molt ràpid.

A continuació es presenta una taula de recomanacions de nitrogen adaptada a les condicions de la Vall de l’Ebre pel cultiu del panís. La taula es presenta d’una forma generalitzada a partir de diferents intervals de nitrogen en forma de nitrats al sòl. Les condicions particulars del sòl, el coneixement del medi edàfic, el maneig del reg, la producció i rotació de cultius s’han d’utilitzar per ajustar aquesta taula orientativa de fertilització.

Taula número 1.3.1 Taula orientativa de fertilització (per produccions aproximades de 15t/ha) a partir dels nivells de nitrogen nítric al sòl.

Nivell de nitrogen nítric (ppm)	Recomanació nitrogen (kg/ha)
< 10	250
10 – 20	200
20 – 30	150
30 – 40	100
> 40	0

2.   LA FERTILITZACIÓ FOSFO-POTÀSSICA EN PANÍS.

S’entén fertilització fosfo-potàssica com l’acció d’aportar nutrients al sòl amb l’objectiu de mantenir una fertilitat química adequada pel desenvolupament del panís. Aquesta fertilització s’efectua abans de la sembra sense necessitat d’establir un moment òptim d’aplicació.

La fertilització del panís, com la d’altres cultius, s’ha d’ajustar a les necessitats del cultiu. Aquestes necessitats són variables segons la zona climàtica,  el medi edàfic i la disponibilitat d’aigua. Garantir uns nivells mínims al sòl de fòsfor i potassi, implica garantir el rendiment potencial màxim per a cada campanya.

La comparació entre els nutrients dos a dos, permet determinar la composició i proporció dels fertilitzants recomanats, a l’hora que dóna una descripció ràpida de l’estat actual dels sòls analitzats.

Una fertilització “standard” suposa ajustar quantitats de nutrients excedents en uns casos i deficitàries en uns altres. Les possibilitats de l’anàlisi de sòls en aquest camp són de gran interès.

L’anàlisi efectuat amb certa regularitat permet assegurar l’èxit de la fertilització amb les correccions oportunes.

L’aportació dels nutrients fòsfor i potassi es pot realitzar tant amb adobs minerals com d’origen orgànic. En el cas del panís les aplicacions es poden realitzar abans de la sembra.

Taula núm. 2.3.1 Interpretacions i orientació d’adobat per intervals dels nivells de P i K al sòl adaptades al cultiu del panís

P Olsen	K ext. Ac. Am.	Interpretació	Recomanació P2O5 (kg/ha)	Recomanació K2O (kg/ha)
< 6	< 80	Molt baix	185	225
6 – 12	80 – 125	Baix	150	200
12 – 25	125 – 175	Mitjà	125	175
25 – 35	175 – 300	Alt	75	100
> 40	> 300	Molt alt	0	0

S