Conjunt de propietats que sovint són estables. La granulometria (textura i elements grossos) són estables, es donen pautes per interpretar el risc de pèrdua d'estructura apte per certes textures llimoses. Altres propietats com la salinitat poden variar segons les condicions del medi.
La textura
La textura
La
textura d’un sòl és la propietat definida per la proporció de les diferents
partícules minerals que composen un sòl. La plasticitat, coherència,
adhesivitat són característiques relacionades amb la textura.
La
textura es classifica a partir de la proporció d’arenes, llims i argiles sobre
la mostra preparada per analitzar (partícules inferiors a 2 mm ).
Taula N.2. Fraccions granulomètriques
Fracció
|
Diàmetre aparent
mm |
Arena
|
0,05-2
|
Llim
|
0,02-0,05
|
Argila
|
<0,02
|
L’arena
més gruixuda és la que trobem en un interval de 0,5-2mm i que es detecta
fàcilment pel tacte. La resta pot funcionar pràcticament com un llim.
La
textura es relaciona amb altres propietats del sòl com són el contingut
d’aigua, la infiltració, la disponibilitat d’origen, la penetració de les
arrels i altres propietats químiques característiques del sòl. Conèixer la
granulometria d’un horitzó permet inferir altres propietats i característiques
relacionades directament amb l’ús i comportament del sòl. És imprescindible
conèixer la presència de pedres o elements grossos i els possibles canvis
texturals que es poden donar en el perfil del sòl.
L’estabilitat
estructural dels sòls depèn en gran part de la proporció entre els llims i les
argiles i l’humus. Per mesurar la capacitat d’un sòl per formar una estructura
estable es pot utilitzar un índex que relacioni la proporció entre les
partícules que tenen càrrega i les partícules que no en tenen i que alhora són
prou fines com per obturar l’espai porós (capacitat de formació d’agregats, CFA).
Entre
les partícules que tenen càrrega tenim l’argila i el conjunt d’àcids húmics i
fúlvics que constitueixen la proporció de matèria orgànica oxidable d’un sòl.
El conjunt de partícules sense càrrega està constituït pels llims i les arenes
de diàmetre inferior a 0,5mm.
Aquest
índex de formació d’agregats pondera la capacitat de càrrega de les argiles i
la matèria orgànica respecta la
presència de llims i arenes fines.
Taula
N.3.
Interpretació de la capacitat de formació d’agregats (%) d’un sòl
CFA (%)
|
Capacitat de formació d’agregats
|
<25
|
Molt baixa
|
25-50
|
Baixa
|
50-75
|
Adequada
|
>75
|
Òptima
|
Exemple. Per un sòl típic del Delta del
Llobregat amb uns nivells d’argila del 15%, matèria orgànica del 2,3% i llims i
arenes fines del 85% tenim un índex del 39%. Vol dir que la capacitat de
formació d’agregats és baixa. El sòl té tendència a perdre l’estructura, presentant
un aspecte polsos i solt. El treball del sòl en condicions d’humitat adequades
i el maneig en cavallons permet una millora del sistema. Recuperar la matèria
orgànica milloraria la capacitat de formació d’agregats en el sòl.
Per
arribar a un índex de formació d’agregats superior al 50% ens cal un 1,2% més
de matèria orgànica oxidable en el sòl.
MO = (CFA x (Llim + Arena fina) / 100 –
Argila) / 8 = ((50 x 85 )/100 – 15)/8 = 3,5%
Necessitem
un increment del 1,2% de matèria orgànica per passar del 2,3% actual fins al
3,5% desitjable.
Per un
increment d’un 1,2% de matèria orgànica oxidable en el sòl necessitarem una
dosi orientativa de matèria orgànica de 150t. Aquesta quantitat s’ha de
realitzar en el decurs d’uns 5-10 anys per evitar una sobre fertilització dels
cultius. Els càlculs es realitzen per una densitat del sòl de 1.400 kg/m3 y una
profunditat de 30 cm
de sòl.
Càlculs:
1,2kgMO/100kg
sòl x 1400 kg
sòl/ 1m3 x 10.000m2/ha x 0,3m x 1000kg/1t = 54t de matèria orgànica oxidable
(humus) Les esmenes orgàniques presenten aproximadament un 60% de matèria
orgànica sobre residu sec i un 60% de matèria seca.
54t/(0,6x0,60) = 150t.
- Reacció del sòl (pH)
La
reacció del sòl és un indicador de l’acidesa o basicitat del sòl. L’escala de
mesura va de 0 a
14. En el cas dels sòls calcaris, els valors de pH són bàsics. La presència de
carbonats i sulfats limiten el ventall de valors de pH entre 7,5 i 8,5. Els
sòls àcids els podem trobar en els sòls dels Pirineus, Garrotxa, Serra de
Prades, Priorat, aïlladament en Serres i ventalls de la Cordillera Costero
Catalana.
TaulaN.4- Interpretació
dels resultats de pH extret amb aigua
Resultat
|
Interpretació
|
<5
|
Fortament àcid
|
5,0-6,5
|
Àcid
|
6,5-7,5
|
Neutre
|
7,5-8,5
|
Bàsic
|
8,5-9,5
|
Alcalí
|
>9,5
|
Fortament alcalí
|
El valor de
pH ens aporta informació sobre altres propietats dels sòls. El pH afecta la
solubilitat dels diferents minerals i disponibilitat de certs elements
minoritaris (ferro, zenc, coure i manganès), però també limita la
disponibilitat de metalls pesants pels cultius.
Les
condicions de pH del sòl també poden influir sobre el creixement de les plantes
per l’efecte que pot tenir sobre els microorganismes del sòl. El pH d’un sòl
calcari no es pot canviar. La presència de carbonats presenta un poder tampó
que evita un canvi definitiu de la reacció del sòl. Els canvis de pH es
localitzen en el lloc de la reacció i tenen un efecte temporal.
L’aplicació
d’emenes orgàniques i les seves reaccions poden modificar temporalment i de
forma localitzada el pH del medi, millorant les condicions químiques i
l’absorció de determinats nutrients.
- Prova
prèvia de salinitat. Conductivitat elèctrica
La mesura
de la conductivitat elèctrica és un indicador de la quantitat de sals solubles
presents en la solució del sòl. L’anomenada prova prèvia de salinitat
s’efectua com una operació de diagnòstic
ràpid de la presència de sals en un extracte de sòl:aigua (desionitzada)
en una relació 1:1, 1:2,5 o 1:5.
La
conductivitat elèctrica de les solucions s’expressa en decisiemens/m (dS/m).
Taula
N.5 - Intervals
d’interpretació de la conductivitat elèctrica a partir dels resultats de la
prova prèvia (1:2,5)
Nivell de
salinitat dS/m a
|
Interpretació
|
< 0,5
|
No salí
|
0,5 – 1
|
Molt lleugerament salí
|
1,0 – 2,5
|
Salí
|
> 2,5
|
Molt salí
|
La interpretació d’aquesta analítica es realitza conjuntament amb la
del pH i la del nivells de sodi extraïble amb acetat amònic.
Per identificar els tipus de sals, així com per diagnosticar els sòls
salins amb més precisió es realitza un extracte de l’aigua del sòl a saturació.
Del extracte a saturació es poden determinar els principals cations i anions
dissolts així com la conductivitat elèctrica i el pH.
-El sodi
L’analítica del sodi es pot utilitzar per millorar el diagnòstic realitzat amb la prova prèvia de salinitat. Per la seva determinació analítica s’extreu juntament amb el potassi, calci i magnesi utilitzant acetat amònic. En l’extracte es determina la concentració de sodi per espectrofotometria en el mateix procés de determinació dels altres cations.
Aquesta analítica millora la interpretació de les anàlisis de sòls de forma qualitativa en relació al nivell de salinitat de la mostra analitzada.
TaulaN13- Interpretació dels nivells de sodi extret amb acetat amònic.
Nivells de Sodi (NH4Oac) al sòl, en ppm
|
Interpretació
|
< 100
100-200
200-300
> 300
|
No salí
Lleugerament salí
Salí
Molt salí
|
Carbonat càlcic
La determinació del carbonat càlcic dona una idea orientativa del contingut total del sòl en sals del tipus carbonat càlcic i magnèsic que hi ha en el sòl. Aquestes sals es troben principalment en forma de precipitats i concrecions, sovint emmascarades en la matriu del sòl i, de vegades visibles (sòls definits edàficament com càlcics).
La seva determinació pot realitzar-se per diferents mètodes: els més freqüents són els realitzats per volumetria (calcímetre de Bernard) a partir del despreniment del diòxid de carboni o acidimetria, per valoració potenciomètrica.
El contingut s’expressa en % de carbonat càlcic equivalent, referit, com totes les altres analítiques, a la terra fina de grandària inferior a 2 mm . El contingut de carbonats d’un sòl comporta un conjunt de propietats químiques i físiques que poden ser interessants pels cultius i ocasionalment negatives.
Taula N.7- Interpretació dels continguts de carbonat càlcic equivalent segons intervals
Contingut de carbonat càlcic equivalent (%)
|
Interpretació
|
< 4
|
Inapreciable
|
4 - 6
|
Molt poc calcari
|
6 - 16
|
Poc calcari
|
16 - 26
|
Calcari
|
26 - 41
|
Molt calcari
|
> 41
|
Extremadament calcari
|
Propietats interessants dels carbonats:
- manteniment dels agregats i l’estructura del sòl
- poder tampó davant de reaccions químiques adverses com la sodificació, acidificació, presència de metalls pesants ....
Propietats adverses dels carbonats:
- En cas de sòls extremadament calcaris es produeix un augment de l’aridesa en zones de secà amb baixa pluviometria
- immobilització de nutrients com el ferro en espècies sensibles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada