El calci és un element molt
abundant en sòls calcaris. La metodologia utilitzada en la determinació del
calci en el sòl dona en aquests casos nivells molt alts, fet que s’hagi
d’interpretar amb prudència.
En relació a aquest catió
s’observa que la falta de calci al fruit és un problema freqüent. Inclús en les
anàlisi de fulles el rati potassi/calci mostra sovint deficiències de calci. La
falta de calci és conseqüència de varis factors relacionats amb la nutrició i
la disponibilitat hídrica. Els desequilibris de creixement també poden influir
en la producció de fruits amb carència de calci.
Tot i l’alta presència en sòls
calcaris, i, en l’aigua de reg, sovint cal recorre a l’aplicació de calci
mitjançant productes fertilitzants per millorar l’equilibri nutricional en
planta.
Taula N.12- Interpretació dels nivells de calci extret amb acetat amònic.
Nivells de Ca (NH4Oac)
al sòl, en ppm (mg/kg)
|
Interpretació
|
< 700
700 – 2000
2000 - 4000
> 4000
|
Molt baix
Baix
Normal
Alt
|
La millor forma d’avaluar la
necessitat d’aquest nutrient és mitjançant les anàlisis de fulla i fruita.
En sòls amb nivells de calci
elevat com són els sòls calcaris, on a més s’utilitzen aigües de reg amb
nivells alts de calci podem trobar carències de calci. L’explicació d’aquest
fenomen és la baixa solubilitat de les sals de calci i l’antagonisme produït
amb el potassi. Quan el sòl presenta nivells alts de potassi, o bé s’han
realitzat aportacions excessives de potassi durant el període de creixement vegetatiu,
el cultiu pot disposar de nivells molts alts de potassi en la solució del sòl.
L’absorció d’aigua pel cultiu produirà un consum de luxe del potassi
disponible. La quantitat de potassi absorbit pel cultiu serà superior a les
extraccions considerades adequades i per contra l’absorció de calci serà
penalitzada. Part de l’excés de potassi absorbit es translocat al interior de
les cèl·lules del fruit, augmentant la capacitat d’hidratació de les mateixes.
A aquest problema s’hi ha
d’afegir la selecció que la planta efectua en el moment de translocació de
nutrients des de les fulles al fruit en l’equilibri iònic. Entre els diferents
cations existeix una competència o antagonisme que pot afectar a aquells
elements que disposen de menys possibilitats per translocar-se. Un dels
elements més desfavorits en el procés de translocació és el calci. Aquest àtom
divalent presenta menor mobilitat en el interior de la planta que el potassi.
Una de les funcions del calci en
el fruit és el recobriment de les parets cel·lulars donant resistència. L’excés
de potassi acumulat en el interior cel·lular i la conseqüent hidratació i la
falta de calci recobrint les parets cel·lulars afavoreixen el trencat de
cèl·lules, induint fisiopaties de diferent consideració segons l’espècie i la
varietat. Son comunes les formacions de podridura apical en el cas del
tomàquet. La diagnosi es pot efectuar a partir de l’anàlisi del fruit.
La fertilització amb calci
resulta força complexa. Les cases comercials desenvolupen diferents formulats
amb calci on la principal base no és el calci si no els mecanismes químics que
l’acompanyen. Els formulats a base de matèries orgàniques, agents quelatants i
acidificants pretenen facilitar al cultiu una unitats de calci fàcilment
disponible pel cultiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada