MATÈRIA ORGÀNICA


Matèria orgànica


La matèria orgànica oxidable d’un sòl són els extractes húmics procedents de la descomposició de les restes vegetals. La matèria orgànica permet modificar les propietats físiques i químiques d’aquests sòls, afavorint la formació d’agregats i millorant l’esponjositat del sòl, l’aireació i circulació de l’aigua. La matèria orgànica del sòl té una acció física, química i biològica.

 L’acció física es relaciona amb els efectes de millora de l’estructura. Els efectes de tipus químic es manifesten en l’augment de la capacitat d’intercanvi i de reserva de nutrients. L’acció biològica inclou una activació de la vida microbiana del sòl.

Taula N.6- Interpretació dels nivells de matèria orgànica en sòls per cultius hortícoles i fructícoles

matèria orgànica oxidable (%)
Interpretació
< 1
Molt baix
1-2
Baix
2-3
Mitjà
3-4
Alt
>4
Molt alt

Un sòl amb un nivell baix de matèria orgànica, de l’ordre del 1%, conté 45.000 kg/ha de matèria orgànica (MO). Millorar el nivell de MO d’un sòl és una tasca difícil a curt termini utilitzant criteris agronòmics sostenibles amb l’entorn. L’ús de cultius amb sistemes radiculars potents millora la recuperació dels nivells de matèria orgànica dels sòls.

La matèria orgànica és clau per mantenir l’estabilitat estructural dels sòls. En el cas de sòls llimosos, on la suma de partícules fines com ara llims i arenes no gruixudes pot ser del 90% tenim una necessitat de matèria orgànica oxidable en el sòl mínima del 4% per assolir nivells de formació d’agregats per damunt del 50%. El contingut òptim de matèria orgànica d’un sòl depèn d’altres paràmetres com la textura, estructura inclús la salinitat.

Mentre no s’assoleixin aquests nivells òptims de matèria orgànica estable en el sòl, es necessari complementar les esmenes orgàniques amb la rotació de cultius i l’adobat en verd.

Exemple: Els sòls del Delta, pel seu origen fluvèntic presenten nivells originalment baixos, al voltant del 1%. Les aportacions de fems i l’incorporació de restes vegetals han facilitat l’acumulació de matèria orgànica fins arribar a un nivell mitjà del 2,7%.

Les esmenes orgàniques


L’aplicació d’esmenes orgàniques té com a objectiu millorar la fertilitat del sòl sota una perspectiva física, química i biològica. Amb l’aportació d’emenes orgàniques al sòl no tant sols el proveïm de nutrients, també s’aporten fibres que milloren les condicions físiques com l’aireació i drenatge, s’aporta matèria orgànica que millora la capacitat de bescanvi del sòl, és una font d’aliments pels microorganismes beneficiosos del sòl  resultant finalment en unes millors capacitats de desenvolupament dels cultius.

L’aportació d’esmenes orgàniques s’ha de realitzar anualment, dins de la rotació de cultius. Els material aportats tenen que estar prèviament compostats per evitar reaccions un cop aplicades en el sòl. Les dosis a aplicar depenen del tipus de material, dels cultius de la rotació anual, de les anàlisis de sòls i de les normatives vigents. És aconsellable realitzar un balanç de nutrients entre les extraccions i les aplicacions de forma que els nivells en el sòl no assoleixin mai nivells alts de fòsfor o potassi que puguin arribar a ocasionar desequilibris nutricionals en els cultius.

L’origen dels materials aplicats pot ser molt divers. Les dejeccions ramaderes procedents de granges amb diferents sistemes d’explotacions, les fraccions vegetals procedents de jardineria, les restes de l’esporga de cultius fructícoles, les fraccions orgàniques de la recollida selectiva etc. En ocasions mescles de diferents orígens compostades de forma conjunta donen lloc a una alta variabilitat de productes. La caracterització de les esmenes orgàniques es realitza mitjançant la seva analítica, on interessa determinar la concentració de nutrients, el contingut de matèria orgànica, i la concentració en metalls pesants i presència d’impureses, de forma que es pugui fer una valoració del producte final abans de la seva aplicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada